Màgia catalana

Torno! I aquest cop torno amb moltes ganes! I és que feia temps que no escrivia gaire per aquí, però m'ha vingut un aire inspirador. Últimament no paro d'escoltar música i tenia la necessitat de plasmar-ho.

Avui inauguraré un petit apartat que l'anomenaré "Petites Joies". Sí, sí... seran un munt de cançons que poca gent coneix però que són fantàstiques. Petites cançons meravelloses el qual un no pot parar d'escoltar-les un cop descobertes.

Abans de presentar la cançó m'agradaria afegir una mica d'història... com ho veieu? Bé doncs, jo a la meva:

El dia 20 de desembre acudiré a un concert benèfic que es duu a terme al Teatre-Auditori de Sant Cugat, en el qual hi participen diversos artistes i grups. A més a més dels Amics de les Arts, han desvelat altres artistes, per a mi un de nou: Joan Colomo. La típica situació en que comences a escoltar la seva música per no quedar malament el dia del concert i descobreixes una cançó màgica: "Màgic".

Joan Colomo és un noi de Barcelona. Té una veu molt peculiar i, en general, les cançons son molt senzilles però més que correctes per emplenar un disc ben farcit! Aquí us deixo la cançó:

Extremoduro - Standby

Què millor que començar amb una cançó d'un grup proper? Extremoduro es tracta d'un grup d'Extremadura (joc de paraules, obviament!) que realitzen música rock. Tant balades com cançons potents defineixen aquest grup, amb un estil molt personal i original. Amb una veu del cantant característica i trencada. Personalment, he de dir que m'encanten les seves cançons, tenen una màgia que no sé que... Amb sort aniré al concert de Barcelona. Algun voluntari per a acompanyar-me? Va, va, animeu-vos!:(

Aquí un deixo una balada seva, Standby. Una balada amb molt de sentiment que, inevitablement em retorna als hiverns passats. Una intro emotiva seguida d'un riff que enganxa!! Disfruteu-la.

Pels que us ha agradat el poema, us el deixo aquí:

Me da vértigo el punto muerto
y la marcha atrás,
vivir en los atascos,
los frenos automáticos y el olor a gasoil.
Me angustia el cruce de miradas
la doble dirección de las palabras
y el obsceno guiñar de los semáforos.
Me da pena la vida, los cambios de sentido,
las señales de stop y los pasos perdidos.
Me agobian las medianas,
las frases que están hechas,
los que nunca saludan y los malos profetas.
Me fatigan los dioses bajados del Olimpo
a conquistar la Tierra
y los necios de espíritu.
Me entristecen quienes me venden clines
en los pasos de cebra,
los que enferman de cáncer
y los que sólo son simples marionetas.

Me aplasta la hermosura
de los cuerpos perfectos,
las sirenas que ululan en las noches de fiesta,
los códigos de barras,
el baile de etiquetas.
Me arruinan las prisas y las faltas de estilo,
el paso obligatorio, las tardes de domingo
y hasta la línea recta.
Me enervan los que no tienen dudas
y aquellos que se aferran
a sus ideales sobre los de cualquiera.
Me cansa tanto tráfico
y tanto sinsentido,
parado frente al mar mientras que el mundo gira.

Calaix de sastre (i de músic)

Sí, extranyament m'he creat un blog. Jo que sóc d'aquestes que no escric (bé, només al twitter) he fet cas a la meva nova etapa universitària i he començat a utilitzar aquesta xarxa social. No us espereu pas textos super llargs, acostumo a ser clara i concisa.

A tots els blogs es comença amb una presentació, no? Sóc una noia de Castelldefels, que acaba de començar 1r any d'un grau fantàstic a la Universitat Autònoma de Barcelona. Sí... em cau lluny, però m'agrada i no tenia una nota super alta. La meva passió és la música. Però... no em foteu, la musica bona, eh? Si ets un/una seguidor/a del noi aquest, crec que es diu Bieber, de las Montanas de Disney o de la música comercial per satisfer l'oient a "primera vista" ja podeu tancar aquesta pestanya!

Així doncs, en aquest blog vull tractar temes d'actualitat i no actualitat musicals. Aportar material i, sobretot, fer la meva crítica sobre aquest. D'aquí ve el títol del blog, un pupurrí de música (fotografíes, discos nous, concerts, cròniques, acords de cançons, etc) per analitzar. Us deixo amb una foto del meu grup preferit. Si el reconeixeu seguiu el blog, que d'aquests en parlaré molt!